La muixeranga o ball de valencians
Es el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris de la Comunitat Valenciana (Espanya) i que es preserven a Algemesí (Ribera Alta)
Més que una dansa pròpiament aquesta és un conjunt de quadres plàstics amb intencionalitat representativa, que participa en les Processons de La nostra Senyora de la Salut, la Festa Major d'Algemesí (7 i 8 de setembre).
ORIGEN
Les més antigues cròniques escrites que la vinculen a Algemesí daten del primer terç de el segle XVIII, però de la seva constant i ferma presència molt bé pot pensar-se en un origen molt més antic.
Si ens atenim a referències de cròniques, la data de 1724, celebració de les primeres festes solemnes en honor de La nostra Senyora de la Salut, podria ser la més antiga que la vincula a la Festa; però si tenim en compte la constatació documental dels Llibres de Comptes de la Vila, des de 1733 i des de llavors, ja amb cadència anual al liquidar-los el sou als dolçainers que tocaven en la Festa, és el més exacta fita conològic.
ELS MEMBRES
Són una colla d’homes, de tota mena de professions, de nombre irregular, dirigits per un mestre, La persona més adient, amb més seny, capaç de controlar, unir, harmonitzar i sincronitzar esforços i voluntats per aixecar les torres humanes, ha de ser el mestre de la Muixeranga. I el gaiato que arbore ha de ser el símbol de l’autoritat que emana de l’experiènciai la saviesa.que s’encarrega amb autoritat incontestable de la coordinació dels muntatges del ball, torres i figures, dels assajos previs i d’admetre el personal que s’hi incorpora.
Cabrera ( Enric Francisco Gil ) fou un mestre que reunia aquestes virtuts.
Per això es manté viu i ocupa un lloc preeminent en la crònica de la nostra Festa Major. Cabrera fou motiu d’un homenatge pel mig segle que ja era muixaranguero de classe. L’atreviment de Cabrera de pujar un any dalt del campanar i nugar un mocador al penell en acabar la Processoneta del Matí, a les darreries del segle XIX, acabà per arredonir la imatge mítica del mestre Cabrera. Un esdeveniment que Joaquim Pérez comenta en diverses ocasions i que Lluís Martínez exalta en el poema esmentat i que narra així:
Pel segle passat, es conta,
hi hagué un any dos muixerangues
i com eixiren de contra
feren belles filigranes.
Al més alt de la veleta
nugà Enric el mocador
i alçà allí dalt la cameta
omplint la gent d’estupor.
Molts anys lligat al penell
el mocador estigué
per donar fe que fou ell
el més valent i seré
En l’any 1973 la Muixeranga va tindre una caiguda, en gent i popularitat, d’eixe any un nou grup de gent, entristida per l’absència de la Muixeranga en la processó de la vespra de la mare de Deu, , agafa el testimoni, i va encapçalar la processó l’endemàcom era i és tradició. Este grup, liderat pel mestre Tomás Plà i el Hermano Agustí, va constituir l’Associació d’Amics de la Muixeranga, i mereixen l’agraïment de tots per haver mantingut la Muixeranga viva.
En l'any 2004 agarra el relleu de mestre de muixeranga Juan Beltran substituint a Tomàs Pla.
Amb aquest mestre dona a conèixer la Muixeranga per tota Espanya (Aragó, Catalunya, Comunitat Valenciana i Madrid) destacant l'eixida a Brussel•les en Setembre del 2008, vestim al Manenken Pis de Muixeranger, deixant el traje al Museu de Brussel•les on cada 7 i 8 de Setembre el vestiran amb el nostre traje
Maria Alta
El 5 d'octubre de 2008 la provesó de la Mare de Deu va ser declarada com a Meravella Valenciana de Esdeveniments culturals i patrimoni immaterial, i vam anar a recollir el galardo Vte Ramon Garcia (L'alcade), Maria Medes (la meva germana), i jo (Vicent Medes). Acompañat del meu mestre Muixeranger Juan Beltran
foto en el jardi Botanic (Valencia)
.jpg)
